La vall de Ribeira esta situada al sud est de l’estat de Sâo Paulo a Brasil i es el punt d’unió de diferents Parcs Estatals i Àrees protegides. Entre aquests trobem el PETAR, que vol dir Parc Estatal Turístic del Alto Ribeira.
El localitzarem al
marge esquerra del curs mig del riu Ribeira entre les poblacions d’ Iporanga i Apiaí aconseguint
altures que poden oscil-lar entre els 600 i 1.200 s.n.m. El PETAR esta drenat pels
cursos dels rius Betari, Iporanga i Pilôes i va caient des de la Serra de
Paranapiacaba cap a la Baixada Costeira, en una zona de transició anomenada
Serranía do Ribeira dins del Planalto Atlântico. Dins aquesta serranía, els rius es presenten dins de valls encaixades
amb alt o mitja gradient, en els que localment es formen cascades. El Parc del
PETAR es conegut arreu, pel seu patrimoni espeleològic, per ser a on es
concentren en poc espai mes de 200 cavitats de bones dimensions i que fan que
sigui el lloc amb mes densitat de cavernes del Brasil.
El carst del Alto Ribeira va esser descobert
per
Richard Krone, un naturalista que estudiava material paleontològic,
arqueològic i etnogràfic i a l’hora va referenciar diferents coves de la zona.
Moltes de les cavitats s’han format pel col-lapse de dolines que han deixat un
avenc o cova caiguda, per la circulació subterrània, encara que també hi ha embornals
importants. En tot cas i per les dimensions sempre ens trobem davant d’un carst
tropical classic.
SITUACIÓ I LOCALITZACIÓ
SITUACIÓ I LOCALITZACIÓ
Per accedir a la Caverna de Santana prenem una carretera en molt mal
estat que surt d’ Iporanga cap a Apiaí, i al cap d’uns 8 km trobarem el nucli
de Santana habitat al costat del camí, un tros abans d’arribar a les cavitats. En
aquest sector les coves mes grans son la de Santana també anomenada del
Roncador, la Caverna de Morro Preto, la
Caverna de Agua Suja i la Caverna de Couto amb una fantàstica cascada d’aigua
que cau a prop de la riba del riu Betari,
el qual alimenta també a la Caverna que visitarem.
La cavitat va ser
catalogada per primera vegada com ja em dit, a l’any 1909 amb el nº 41 de Sâo
Paulo per l’alemany Richard KRONE, i encara que es va visitar parcialment, no es va
aixecar cap croquis tot i que ja es constatava que seria una de les cavitats
mes grans de tot l’estat. Posteriorment a l’any 1975 diferents components del
Centre Excursionista Universitari, van descobrir la sala Taqueupa que es la
principal d’una xarxa de galeries que reben el nom de Rede Tatus que conte
magnífics espeleotemes de tota mena.
Des de a les hores i fins el
2007 només s’exploren petites noves sales i
galeries de curt recorregut. A partir d’aquest any i sota la batuta del Grupo
Pierre Martin de Espeleología, es refà correctament la topografia i se
segueixen les xemeneies que porten als pisos superiors, arribant a un complex
de recorreguts totalment inèdits i de gran recorregut. Per aquestes
investigacions i seguiment al Setembre de 2012 es troba una gran sala que rep
el nom de Pierre Martin que es va topografiar
al mes següent donant una superfície de 1200 m2 i deixant a la vista
noves galeries al sostre que encara no han estat seguides.
La Caverna de
Santana, per alguns Sant’ Anna i d’altres
del Roncador, neix com a embornal del riu Betari ressorgint quasi 9 km mes
avall en una vall contigua. Vaig tenir la sort de visitar-la a l’any 2008 junt
amb un guia del PETAR, que em va acompanyar i donar tota classe de detalls sobre
la història i les característiques mes importants que tenia, permetent que accedís
a tots els recorreguts que conformen la caverna.
L’entrada, tot i
no ser molt espectacular te una aportació hídrica important, que
dona com a resultat en la part baixa una circulació important, que lamina i
erosiona el subsòl calcari i dona formes erosives molt avançades en aquest
tram. A pocs metres de la entrada i traspassant el riu subterrani podem accedir
a les galeries fòssils primàries de la cavitat, que ara s’aixequen entre 20 i
30 metres del riu actiu, i que com vaig poder comprovar tenen continuïtat per
diferents punts, que cal seguir perquè es tracta del recorregut primigeni del
riu sota terra, avui ja totalment sec i abandonat per la corrent, però encara
actiu per la infiltració.
Actualment la
topografia ens acosta als 8.500 metres de recorregut i als 65 metres de
desnivell, encara que vistes les continuacions que hi ha, aquest recorregut es
superarà fàcilment, tot i que el riu torna a sortir a l’exterior, però donat que a
les galeries fòssils es desenvolupen canvis direccionals importants es superara de llarg les mides totals en poc temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada