dimarts, 31 de desembre de 2013

CAVERNA DO DIABO


La Cova del Tapagem es el nom original de la Cova del Diable o Caverna do Diabo que es troba a prop de Eldorado a la regió sud-est i en mig del Vale de Ribeira a uns 280 km. de Sâo Paulo.  De fet la zona va esser estudiada per Ricardo Krone  en una expedició en el 1896 a l’ Alto Vale do Ribeira, a on va descobrir i registrar diverses cavitats i d’ entre elles la Caverna do Diabo. La cova es sens dubte la mes important de la regió d’ entre unes 40 mes de catalogades i que encara avui dia se segueixen descobrint de noves. La Caverna do Diabo al contrari que les altres de la regió, esta urbanitzada pel turisme en uns 600 metres de recorregut dels mes de 6.200 que te en total.



La cavitat es troba dins d’una de les mes expressives àrees càrstiques brasileres, amb complexos sistemes de coves i avencs càrstics típics. Aquí el retrobament dels boscos amb l’aflorament càrstic ha possibilitat un ambient únic, que ha contribuït a tenir una gran simbiosi i desenvolupar dins de les cavitats grans reconstruccions litogènicas gracies a la profunditat de les arrels del bosc que transporten l’aigua a través  de les fissures i conductes que ajuden a la dissolució de la roca calcària, les pluges habituals a la regió creen un geo-ecosistema veritablement singular.


Encara que te bastant afluència de turisme, i malgrat que esta molt  il.luminada, la ruta visitada pels turistes queda confinada a un sector que tot i que es molt bonic de cara a la seva visita, no es especificament fonamental dins del ecosistema subterrani de la cavitat.
El nom modern de la cova es per causa dels quilombos ( assentament fundat per gent d'origen afrobrasiler) que s’hi amagaven per causa del esclavatge, desant els seus estris i el menjar dins la cova, i que en veure una paret natural situada dins d'una sala de la cavitat; el que sembla la forma d’una cara diabòlica o del diable, li van donar el nou nom.


PER ARRIBAR.HI

Per arribar a la Caverna do Diabo sortint de Sâo Paulo, haurem de prendre l’autovia BR-116 en direcció a l’Estat de Paraná, i en arribar a Jacupiranga, ens desviarem cap a Eldorado, per tot i seguint la Vall de Ribeira en direcció a Iporanga, arribar a un desviament a l’esquerra de la SP-165, a mig cami entre les dues poblacions. El desviament ens porta directament al aparcament que disposa el Parc Estadual de la Caverna do Diabo que es situa sobre els 500 metres sobre el nivell del mar.


INDRET

El lloc te un ampli parking i per sobra d’ ell trobem els serveis d’acolliment i guies de la cavitat que acompanyen en grups reduïts, controlats i limitats als visitants que van com a turistes. El Parc te un restaurant, tenda artesana, àrea de picnic, lavabos i un Centre de Visitants amb una exposició temàtica de l’ecosistema de la Mata Atlantica i les seves cavitats. Com era d’esperar el tracte que varem tenir en anar a l’any 2008 va esser netament diferenciat i ens va permetre conèixer la cavitat en el seu entorn mes ampli i no visitat, donant fe que es una cavitat de bellíssima factura pel que fa als espeleotemes que l’adornen amb una enormitat exuberant. La temperatura ambient esta sempre entre els 18 i 19 graus sigui l’època de l’any que sigui.


Quan entrem a la cavitat i a pocs metres ja veiem com seran les característiques principals i la morfologia dominant en els paisatges interiors, a on no falten les cortines de pedra y els saltants d’ aigua, però amb una profusió litogénica enorme en tota la cova, amb estalactites de mes de 8 metres, estalagmites que arriben als 18 metres i columnes de mes de 20 metres en molts racons, apart de colades i excèntriques d’una bellesa molt gran. La Caverna do Diabo arriba a tenir 150 metres de desnivell, el que fa que afortunadament només sigui visitable en un tros i quedi preservada la resta. 


Les formacions mes espectaculars les trobem a la Sala de la Catedral, a on les formes prenen noms populars com passa a totes les cavitats explorades en el temps. Així tenim Os Aranhas": Cabeça de Ema, Guardião, Galeria dos Órgãos, Pia Batismal, Branca de Neve, Cemitério dos Índios, Perfil de Buda, Reis Magos, Templo Perdido, Caldeirão do Diabo e Torre de Pisa, que responen a les formes reconstructives de la cova. 


Havent superat la Sala de la Catedral, arribem a un llac amb les aigües retingudes anomenat Ribeirão das Ostras. A la dreta s’obre el sector superior obert als turistes, i baixant a l’esquerra s’accedeix a un laberint de galeries i corredors de mes de sis mil metres que no son per els turistes, i que contenen fascinants cascades al llarg del recorregut del riu subterrani, platges i dunes d’aigua i sorra, grans roques erosionades violentament. També trobarem al Llac del Silenci amb mes de 200 metres de recorregut. Evidentment el material espeleològic es fa imprescindible a partir d’aquest sector i fins al final de la cavitat a on el silenci només es trenca pel soroll de les aigües que baixen per riuet i les gotes que cauen dels sostres.

En l’actualitat, la topografia completa de la cavitat esta per acabar, tot i que esta avançada, es fan visites per avançar en la seva realització. Així, encara al mes d’Agost de 2013, diferents membres del PROCAD ( Projeto Caverna do Diabo ) amb els grups GELS, GESCAMP, TRUPE VERTICAL i UPE, van aixecar diferents sectors topogràfics i específicament la Sala dels Gegants Perduts que te estalagmites de 15m d’altura per 1,70 m. de diàmetre. L’ inici de la topografia va ser a l’any 1998 en que el GPME va fer 5 visites per topografiar i revisar el recorregut de la cavitat i que els hi va donar 6.237 metres, fita que sense cap dubte avui en dia esta superada perque en revisions posteriors ja es parla de 8.000 metres de recorregut i 200 de desnivell.

Només disposem d'un mapa topografic que al nostre entendre es poc clar de lo que realment es la cavitat i que forma part de la SBE Sociedad Brasileira de Espeleologia. Creiem que s'hauria de fer una nova revisió mes clara i actual del recorregut i que incloguès tot el recorregut i no tan sols el turístic.






dimecres, 11 de desembre de 2013

LA CAVERNA DE SANTANA


La vall de Ribeira esta situada al sud est de l’estat de Sâo Paulo a Brasil i es el punt d’unió de diferents Parcs Estatals i Àrees protegides. Entre aquests trobem el PETAR, que vol dir Parc Estatal Turístic del Alto Ribeira.

El localitzarem  al  marge esquerra del curs mig del riu Ribeira  entre les poblacions d’ Iporanga i Apiaí aconseguint altures que poden oscil-lar entre els 600 i 1.200 s.n.m. El PETAR esta drenat pels cursos dels rius Betari, Iporanga i Pilôes i va caient des de la Serra de Paranapiacaba cap a la Baixada Costeira, en una zona de transició anomenada Serranía do Ribeira dins del Planalto Atlântico. Dins aquesta  serranía, els rius es presenten dins de valls encaixades amb alt o mitja gradient, en els que localment es formen cascades. El Parc del PETAR es conegut arreu, pel seu patrimoni espeleològic, per ser a on es concentren en poc espai mes de 200 cavitats de bones dimensions i que fan que sigui el lloc amb mes densitat de cavernes del Brasil.



El carst del Alto Ribeira va esser descobert per 
Richard Krone, un naturalista que estudiava material paleontològic, arqueològic i etnogràfic i a l’hora va referenciar diferents coves de la zona. Moltes de les cavitats s’han format pel col-lapse de dolines que han deixat un avenc o cova caiguda, per la circulació subterrània, encara que també hi ha embornals importants. En tot cas i per les dimensions sempre ens trobem davant d’un carst tropical classic.

SITUACIÓ I LOCALITZACIÓ



Per accedir a la Caverna  de Santana prenem una carretera en molt mal estat que surt d’ Iporanga cap a Apiaí, i al cap d’uns 8 km trobarem el nucli de Santana habitat al costat del camí, un tros abans d’arribar a les cavitats. En aquest sector les coves mes grans son la de Santana també anomenada del Roncador, la Caverna de  Morro Preto, la Caverna de Agua Suja i la Caverna de Couto amb una fantàstica cascada d’aigua que cau  a prop de la riba del riu Betari, el qual alimenta també a la Caverna que visitarem.

La cavitat va ser catalogada per primera vegada com ja em dit, a l’any 1909 amb el nº 41 de Sâo Paulo per l’alemany Richard KRONE, i encara que es va visitar parcialment, no es va aixecar cap croquis tot i que ja es constatava que seria una de les cavitats mes grans de tot l’estat. Posteriorment a l’any 1975 diferents components del Centre Excursionista Universitari, van descobrir la sala Taqueupa que es la principal d’una xarxa de galeries que reben el nom de Rede Tatus que conte magnífics espeleotemes de tota mena.
 

Des de a les hores i fins el 
2007 només s’exploren petites noves sales i galeries de curt recorregut. A partir d’aquest any i sota la batuta del Grupo Pierre Martin de Espeleología, es refà correctament la topografia i se segueixen les xemeneies que porten als pisos superiors, arribant a un complex de recorreguts totalment inèdits i de gran recorregut. Per aquestes investigacions i seguiment al Setembre de 2012 es troba una gran sala que rep el nom de Pierre Martin que es va topografiar  al mes següent donant una superfície de 1200 m2 i deixant a la vista noves galeries al sostre que encara no han estat seguides.

La Caverna de Santana,  per alguns Sant’ Anna i d’altres del Roncador, neix com a embornal del riu Betari ressorgint quasi 9 km mes avall en una vall contigua. Vaig tenir la sort de visitar-la a l’any 2008 junt amb un guia del PETAR, que em va acompanyar i donar tota classe de detalls sobre la història i les característiques mes importants que tenia, permetent que accedís a tots els recorreguts que conformen la caverna.

L’entrada, tot i no ser molt espectacular te una aportació hídrica important, que dona com a resultat en la part baixa una circulació important, que lamina i erosiona el subsòl calcari i dona formes erosives molt avançades en aquest tram. A pocs metres de la entrada i traspassant el riu subterrani podem accedir a les galeries fòssils primàries de la cavitat, que ara s’aixequen entre 20 i 30 metres del riu actiu, i que com vaig poder comprovar tenen continuïtat per diferents punts, que cal seguir perquè es tracta del recorregut primigeni del riu sota terra, avui ja totalment sec i abandonat per la corrent, però encara actiu per la infiltració.

Actualment la topografia ens acosta als 8.500 metres de recorregut i als 65 metres de desnivell, encara que vistes les continuacions que hi ha, aquest recorregut es superarà fàcilment, tot i que el riu torna a sortir a l’exterior, però donat que a les galeries fòssils es desenvolupen canvis direccionals importants es superara de llarg les mides totals en poc temps.