diumenge, 17 de novembre del 2013

CAVITATS DEL CABRERÈS



L'altiplà del Cabrerès esta farcit de cavitats de petites dimensions i d'altres ben grans. Algunes d'elles son de llarg recorregut i conformen una xarxa hidrològica subterrània que circula en certa profunditat, fins a fusionar.se amb les aigües del riu Ter en diferents indrets, deixant a l'exterior un reguitzell de fonts i torrents que serpenteixen fins a la vall del Ter d'una banda, i cauen per Falgars al riu Fluviá d'una altre.

Ni hi ha moltes que son de curt recorregut però d'un encant especial, i moltes balmes, els las que els homes s'hi han instal.lat des de temps inmemorials que arriben al paleolític, i que en alguns casos fa només uns anys encara servien de corral i vivenda en alguns casos als ramaders de la zona.

Si fessim un reportatge posant una instantànea per cavitat seria de llarga durada, i per tal de no cansar, s'han extret en el present article unes quantes, que no son les mes importants, ni les mes espectaculars, sino un fidel reflexe del que podem trobar. I dic podem ...., perqué durant mes de trenta cinc anys he voltat pels boscos i racons del Cabrerès, i sempre, sempre que m'he endinsat una mica al territori he trobat cavitats per explorar encara. Ara bé, tot s'ha de dir, hi ha llocs que son autenticament impenetrables com la selva mes espessa.


diumenge, 10 de novembre del 2013

LA COVA DE LA VALL

 SITUACIO



Aquesta resurgencia localitzada al fons del torrent que baixa de la casa de La Vall de Tavertet, esta situada al marge dret baixant, a uns 10 metres per sobre del llit de la corrent, i a uns 60 metres del nivell de les aigües del pantà de Sau.

Es tracta com em dit de una resurgencia, que en trobarla no feia mes de 20 cm de diàmetre d'entrada, per lo que era impracticable, pero el fet es que sortia una corrent d'aire ben forta des de l'interior, que donava la idea que podia ser una cavitat bastant gran.


A inicis de l'any 2000  es va començar a treure sediments per eixamplar el pas
inicial, pero la sorpres va saltar quan passats 15 metres, les dimensions mitges de pas no havien superat encara els 80 cm, havent.se carretejat mes de 2 tones de sediments hùmits cap a l'exterior, i encara que continuava visiblement, el sediment cada vegada mes mollat dificultava la progressió.

A finals del 2002 la cavitat ja havia arribat fins els 32 metres i ara es veien dues continuacions a excavar en dos nivells diferents que s'havien eixamplat notablement, arrivan en alguns trams a sobrepassar els 2 metres d'altura i el metre d'amplada.

Casualment i arreconada en una protecció de la roca, i a prop de la entrada, va apareixer sota els sediments que la cobrien una destral que ha estat objecte d'estudi a La destral paleolítica de la Cova de La Vall , fet que sense dubte ha afegit interès a la cova encara per seguir i que s'ha anat obrint i fent mes llarga a traves dels treballs de neteja d'anys, pero que encara que es veu la continuació, es molt dificultòs el seguiment.


dissabte, 9 de novembre del 2013

COMPLEX BORA FOSCA - BORA DEL MEDALLÓ






 
La entrada a la Bora Fosca es troba sota San Miquel de Sorrerols, mentre que la de la Bora del Medalló, esta per sota La Feu Vella a prop del pantá de Sau. Finalment la llegenda de que en Joan de Serrallonga desapareixia a Subiranes i aparexía a Sau va resultar ser real quan abans del canvi de segle es va obrir l'entrada del Medalló.



Aquest nom de Medalló es correspon a una peca que formaba part d'un enterrament que va ser malmès per qui va obrir l'entrada inferior, estant l'aixovar i peces que es van trobar en mans privades sense que s'en hagi pogut fer un estudi detallat i curos, pero si atenem a la forma en que es va trobar semblaria del neolitic final u bronze. Es llastima la pèrdua d'aquest material, pero el cert es que l'entrada va ser picada a má per entrar a una cavitat que en principi no semblava per la seva orientació que anès a parar a la Bora Fosca, pero que en anar avançant la exploració i després de seguir un riu que es perd, es va seguir un caos de blocs i entre mig dels mateixos, i en treuren un d'ells, va donar pas a la darrera galeria inferior de la Bora Fosca, enllaçant aleshores un complex de 1.255 m. de recorregut per 60 metres de desnivell.

Es tracta de un antic riu excavat en gresos parcialment actiu en la seva part mes inferior, amb una galeria (Sobiranes) totalment recoberta de formas litogèniques activas magnifiques amb espeleotemas zenitals molt delicats, columnas i colades amb estalagmites i altres d'una gran bellesa. D'altra banda a les galeries inferiors els processos quimioclastics han estat determinants i han arribat a dividir el complex en dos troços en alguna ocasió, per que sembla que sobre la darrera zona que dona al medalló ja em vist caure diferents blocs i es perillós ja que inclùs va  destrossar material dipositat.


LA COVA DELS TEIXIDORS


 SITUACIO



L'accès a la cavitat es a travès d'un enfonsament lateral que dona a l'exterior sobre la vall. Baixats els enderrocs de la entrada ens trobem una cavitat molt seca i sotmesa a processos que fosilització molt avançats que encara tenen restes d'antigües reconstruccions litogèniques per infiltraciò. De fet la cavitat actual no te res a veure amb la original que reposa per sota dels blocs caiguts dels sostres de la cova amb origens quimioclàstics.

El recorregut total es de 97 metres enmig de un caos de blocs, estant la cavitat en un estat precari d'estabilitat en els blocs, pel que es fa aconsellable la prudencia en veure a on trepitgem.



LES BORES D'EN MASALLERA

 SITUACIO


La masia de la Masallera dona nom a aquestes cavitats que es troben abans d'arribar  a la carena, que dona pas a les escales que pujen a Cabrera i el cami d'Aiats. Es troben a prop del cami, i també al costat del cingle que s'aboca sobre Cantonigrós i L'Esquirol.

El lloc te una magnifica vista sobre la comarca d'Osona i es d'una espectacularitat abrumadora. La Masallera gran esta a tocant el cingle en una separació que a vegades no passa dels dos metres, mentre que per arribar.hi hi ha un corriol que no supera els 50 cm i que també cau en una enorme pendent.

Les cavitats son fruit de l'atracció del buit al costat del cingle, el que ha produit la gènesi de diverses esquerdes de despreniment que son molt espectaculars.
La mes fonda té 38 metres de fondaria  i impressiona molt la seva caiguda al costat del cingle. En aquest blog podem veure la topografia de les principals cavitats de le Bores d'en Masallera al Catàleg de Cavitats del Cabrerès - L'Esquirol


LA COVA D'EN SALVI

Aquesta cavitat ja ha estat publicada en aquest bloc a :

http://speleum.blogspot.com.es/2013/11/boletin-aeicaria-cova-den-salvi-grei.html 
SITUACIO


De totes maneras, he cregut fer un punt i apart de la cova, donat la seva especial morfología i sobretot la inundació que pateix.
En la fitxa de la cavitat es diu que existeix un sifó final infranquejable. Bueno aixó es questió de voluntat de seguir posant un simple microexplosiu que eixampli el pas que trobem en haver recorregut 25 metres endins del sifó. Personalment, crec que la cavitat te força mes recorregut i que te que fer.se mes amplia.
Jo personalment a l'any 1986 vaig ser testimoni de una pujada espectacular de les aigës del sifó que van arrivar a sortir per sota de la boca d'entrada, sent inaccessible la cavitat a partir de la rampa que baixa cap els sifóns, que va ser superada de llarg per una inundació força violenta, que arrossegava llot del fons en grans quantitats i que es va anar dipositant en les parets com es va poder apreciar al baixar el nivell. Baixada que va trigar mes de 40 dies en tornar.se estable al nivell considerat normal.
Per totes aquestes consideracions i experiencies he cregut oportú deixar un testimoni gràfic de la cova a l'hora que anímo a seguir la exploració que encara esta per concluir desprès de tants anys.


divendres, 8 de novembre del 2013

L'AVENC DE FALGARS

Si anem per la carretera de Vic a Olot i un cop passat el desviament de Rupit, i també la masia del Bellong, trobarem a la banda esquerra una carretera mes estreta que marxa cap a Falgars i Hostalets d'en Bas. Si la seguim i per arrivar a la cavitat haurem de travessar el nucli de La Coromina de Falgars i començar a baixar pel costat del cingle cap a Hostalets. Passats dos revolts i a uns metres de distancia de la carretera, i mig amagada entre la vegetacio a má dreta es troba la boca d'entrada a la cavitat.


La cavitat te un primer pou que cal assegurarse amb cordes o millor amb jumars que es d'uns 12 metres de fondaria, que ens deixa en una sala allargada que comunica amb diferents conductes.

En un punt determinat a les dues bandes a on hem quedat, la cavitat prossegueix per diferents pous entre blocs, arrivant als 28 metres de fondaria máxima

L'origen de la cavitat es produit per una esquerda de despreniment per l'atracció del buit, que posteriorment ha estat reconstruida litogènicament per colades i altres formes, degut a la infiltració de les aigües pluvials



dilluns, 4 de novembre del 2013

BIBLIOGRAFIA ESPELEOLÒGICA de Jordi Mor i Benedito - 2010



Catàleg Espeleològic de Catalunya – LA SELVA

 
• Cova de la Codolosa - Vol.VI. - 1978
• Balma de l’Om - Vol.VI. – 1978
• Cova Penjada - Vol.VI. – 1978
• Forat dels Llops - Vol.VI. – 1978
• Forat del m’es Igual - Vol.VI. – 1978
• Forat del Marge - Vol.VI. – 1978
• Forat dels Talladors - Vol.VI. – 1978
• Forat de la Ratafia - Vol.VI. – 1978
• Forat de Santa Anna - Vol.VI. – 1978
• Cova del Far - Vol.VI. – 1978
• Forat de la Gina - Vol.VI. – 1978
• Forat de la Begonya - Vol.VI. – 1978
• Forat del LLaurador - Vol.VI. – 1978
• Forat del Fusó - Vol.VI. – 1978
• Forat de la Fura - Vol.VI. – 1978
• Forat del Damer - Vol.VI. – 1978
• Forat de la Linda - Vol.VI. – 1978
• Forat de les Bardisses - Vol.VI. – 1978
• Forat del Bastó - Vol.VI. – 1978
• Forat dels Trabucaires - Vol.VI. – 1978
• Forat del Roure - Vol.VI. – 1978
• Forat del Parpal - Vol.VI. – 1978
• Forat de la Font - Vol.VI. – 1978
• Forat de l’Escambell - Vol.VI. – 1978
• Cova d’en Salvi - Vol.VI. – 1978

Catàleg Espeleològic de Catalunya – OSONA



• Bora del Muler - Vol.VI. – 1978
• Bora del Camí - Vol.VI. – 1978
• Bora de la Censura - Vol.VI. – 1978
• Bora gran d’en Masallera - Vol.VI. – 1978
• Bora llarga d’en Masallera - Vol.VI. – 1978
• Bora petita d’en Masallera - Vol.VI. – 1978
• Bora de la Fredor - Vol.VI. – 1978
• Forat del Sangles Vell - Vol.VI. – 1978
• Cova de la Grava - Vol.VI. – 1978
• Cova del Clot de l’Infern - Vol.VI. – 1978
• Bora petita del Puig de Batalla - Vol.VI. – 1978
• Bora Gran del Puig de Batalla - Vol.VI. – 1978
• Balma o Cova dels Llops -Vol.VI. – 1978
• Bora de Casadevall - Vol.VI. – 1978
• Bora de les Irles - Vol.VI. – 1978
• Cova de la Vella dels Llims - Vol.VI. – 1978
• Balma de Can Pedret - Vol.VI. – 1978
• Bora de La Foradada - Vol.VI. – 1978
• Cova del Ramat - Vol.VI. – 1978
• Cova del Salt de Sallent - Vol.VI. – 1978
• Balma de l’Agullola - Vol.VI. – 1978
• Cova dels Mosquits - Vol.VI. – 1978
• Cova de Sant Feliu - Vol.VI. – 1978
• Cova de la Baronessa - Vol.VI. – 1978
• Avenc dels Gossos - Vol.VI. – 1978
• Cova del Villaret - Vol.VI. – 1978
• Bora Fosca - Vol.VI. – 1978
• Cova del Xigri - Vol.VI. – 1978
• Bora de l’Enfonsada - Vol.VI. – 1978
• Cova de l’Apre - Vol.VI. – 1978
• Balma dels Teixidors - Vol.VI. – 1978
• Balma del Secall - Vol.VI. – 1978
• Cova de l’Emparrosana - Vol.VI. – 1978
• Cova inf. del Puig de les Baumes - Vol.VI. – 1978
• Cova mitja del Puig de les Baumes - Vol.VI. – 1978
• Cova sup. del Puig de les Baumes - Vol.VI. – 1978
• Cova de la Nuria 1 - Vol.VI. – 1978
• Cova de la Nuria 2 - Vol.VI. – 1978
• Baumes de Balá - Vol.VI. – 1978
• Cova del Castell - Vol.VI. – 1978
• Avenc del Grimp - Vol.VI. – 1978
• Cova del Serrat del Vent - Vol.VI. – 1978
• Cova de Can Feló - Vol.VI. – 1978
• Cova de la Gran M - VoVI. – 1978
               

Catàleg Espeleològic de Catalunya – RIPOLLÈS

 
• Cova de la Bellabriga i Avenc Camprodon - Vol.IV. – 1978
• Cova del Vent - Vol.IV. – 1978
• Avenc de La Bellabriga - Vol.IV. – 1978
• Cova del Pastor - Vol.IV. – 1978
• Cova petita de la Bellabriga - Vol.IV. – 1978
• Cova Fresca - Vol.IV. – 1978

Speleon

 
• Catàleg Espeleològic de Montserrat. Tomo 21 - 1974
• Bibliografía espeleológica y geológica de Montserrat. Tomo 21 -1974
• Sobre qualqunes observacions hidrogeològiques i tèrmiques del sistema freàtic i càrstic de Riudabella Tomo 22 - 1976

Vèrtex



• Avanç al Catàleg Espeleològic del Collsacabra Nº 57 – 1978

Ildobates


 • La calcita un gran mineral. Tomo I -1972
• Operación Montserrat 71. Tomo I - 1972
• Evolución. Tomo I -1972
• Cairat – 72. Tomos III-IV -1972
• Consideraciones en torno a los colorantes químicos y su utilización como trazadores en Hidrología Subterránea . Tomos III-IV -1972
• El Avenc del Salitre. Tomos III-IV -1972
• Cova de la Bellabriga- Avenc Camprodón. Tomo V - 1971
• L’Operació Penèdes Anoia. Tomo VI -1973
• Estudio de dos cavidades en el Alt Penedès. Tomo VI - 1973
• L’avenc de Can Castellvi. Tomo VI - 1973
• Les Coves de Les Esplugues. Tomo VI - 1973
• L’Avenc d’en Viladrich. Tomo VI - 1973


2º Simposium de Metodología Espeleológica – Comunicaciones – Escuela Catalana de Espeleología

• Los aparatos medidores de distancias electro-ópticos y de microondas. Mayo 1972

III Simposium de Espeleológia – Karstología - Comunicaciones – Escuela Catalana de Espeleología

. Estudio hidrogeológico en Montserrat - 1973


IV Simposium de Bio Espeleologia – Comunicaciones – Escola Catalana d’Espeleologìa

• Pórtico 1974



Guia Cartogràfica Alpina

• Guilleries Collsacabra – Espeleología
• Montserrat – Espeleología
• Sant Salvador de les Espases – Espeleología



Boletín A.E.Icaria ( Col.laboració )

• Cova d’en Salvi GREI - 1989



Internet

. L' Avenc Sedes - Toga
- La cova de la Zorra o del Bebe - Cirat