XARXES EPÍGEA I HIPÒGEA DEL CABRERES

XARXA EPÍGEA

El Cabrerès es el punt geogràfic que divideix les conques dels rius Ter i Fluvià, però també aporta cabdals d' aigua a tots dos.
En primer lloc i pel cantó Nord de Cabrera i Aiats neixen diferents rierols, que acaben formant la riera de La Faja, i posteriorment cauen sobre la Vall de Bas per un majestuós saltant de 200 metres a prop de La Coromina de Falgars, donant lloc a la riera de Falgars. Aquesta riera s' uneix finalment amb el Riu Fluvià prop d' Hostalets de Bas.

En segon lloc la majoria dels rierols que neixen al cantó de ponent de Cabrera desaigüen als riu Forners, que a Sant Pere de Torelló s' uneix amb el Ges per arribar finalment al Riu Ter a la vila de Torelló.

De tots dos rius tan sols el Ter entra directament sobre el Cabrerès, després de passar per la plana i donar un fort canvi de direcció a Manlleu, enfilant - se cap a Roda de Ter i fent un fort revolt en passar la vila, s' endinsa i encaixa fortament sobre l' altiplà, retallant- lo,destruint la seva primitiva morfologia i donant - li noves formes en meandres que arriben fins el pantà de Sau entrant en contacte amb Les Guilleries.
El Ter es doncs el principal cabdal d' aigües del Cabrerès i al pas pel mateix li va donant forma degut a l' excavació de les calcàries i conglomerats dels relleus tabulars que s' observen. Aquests estan fracturats per falles de direcció Est - Oest, dins del sector de Roda, Sau i Susqueda que faciliten la erosió dels relleus, tenint en compte que des de Roda fins a El Pasteral baixa mes de 250 metres sobre el nivell del mar, per bé que la força de les aigües esta regulada pels pantans.

La conca hidrogràfica superior, es a dir, la que circula per dalt de l' altiplà es avui en dia residual, però els replans que existeixen entre las calmes superiors juntament amb l' observació de les valls de la depressió de La Selva i les formes de Les Guilleries, fan pensar en un origen policíclic, pel qual la xarxa hidrogràfica va excavar el seus relleus de forma intermitent i amb canvis força sobtats. Els diferents escalonats del terreny representen sens dubte els intervals de l' enfonsament. Cal dir que recents estudis atribueixen al Cabrerès la situació de contacte del mar eocè, es sent el massís un antic delta de riu, factor que abundaria mes en l' abandonament de les aigües.
Ja dins de la conca exutória del sector Est existeixen nombrosos torrents amb força fondària , que travessen els diferents materials geològics, erosionant - los i desmantellant - los; donant forma a impressionants parets verticals i nombrosos meandres, que com en el cas de L' Esquirol han pres el nom de Les Gorgues. Mes al centre i al Nord - est, els torrents s' han endinsat en els materials calcaris i han donat lloc a veritables rius subterranis com al torrent de l’ Abeuador amb la Cova del Serrat del Vent, o a la riera de l' Om de Gallissana amb La Codolosa i la Cova d' en Salvi o la Bora Fosca mes avall, amb notables recorreguts, el que ens fa sospitar, que la xarxa hídrica subterrània es molt mes important del que es veu a simple vista en superfície.

 LA XARXA HIPòGEA

El Cabrerès és un altiplà que ha estat sotmès a fortes pressions orogénicas alpines i també procedents del Pirineus.
Quan es va aixecar el massís de la Serralada Transversal Catalana l'altiplà, va aparèixer lentament apartant les seves aigües cap a la Plana de Vic, que va quedar inundada.
Tenint en compte, que el massís – altiplà, va sofrir diverses glaciacions amb posterioritat, i que va estar sotmès a immenses pressions mecànica pels gels, a l'erosió de les aigües de desglaç, a l'arrossegament de materials procedents del mateix desglaç, i a la posterior infiltració d'aigües residuals o de pluja, no és d'estranyar que es conformés un sistema hipogeu de cavitats amb considerables dimensions. 

Foto satèl - lit de Catalunya

Si sumem el recorregut de les cavitats del sector, arribarem a una xifra de recorregut subterrani que supera de llarg els 15 km., donant idea de la importància de l'anteriorment exposat. A més els materials geològics que formen l'altiplà van afavorir aquest desenvolupament i especialment els gresos, que tenen en el Cabrerès uneixi composició única, que permet la formació de llargs recorreguts en cavitats, com són els casos de la Cova del Serrat del Vent i el Complex de la Bora Fosca - Bora del Medalló, i les calcàries del Lutecià de la Cova d' en Salvi.
Actualment el nivell freàtic de les aigües ha descendit notablement per raons òbvies de la falta de precipitacions, no obstant això les cavitats i a pesar que cada dia estan mes contaminades, exerceixen la seva funció erosiva dintre del nucli hipogeu, el seu filtrat en el subsòl i en alguns punts la seva missió exutória, acabant els seus excedents especialment dintre els rius Ter i Fluviá.
En èpoques de crescudes sobtades dels torrents per causa de copioses precipitacions, les cavitats actuan com reguladores del nivell piezomètric de l'altiplà. Si observem en el mapa la situació de les principals cavitats i els seus recorreguts, ens adonem que l'altiplà posseïx una línia de desguàs principal orientada de de NE a SO que aboca els seus cabals en el Ter, i unes cavitats secundàries que abasteixen al riu Fluviá. 

En vermell els pricipals recorreguts i cavitats de l' altiplà 

La majoria de les megaclasas, així com les diaclasas que conformen el massís, segueixen aquestes orientacions que hem enumerat, i els estrats realitzen un bussament sostingut que cau cap a la Plana de Vic. Si bé és cert que l'altiplà aquesta freqüentment trencat per les falles, com en el cas de Rupit, (Sant Joan de Fabregués), no és menys cert que la rutina geològica s'imposa en tota la seva extensió, i permet que les aigües en profunditat arribin a el nivell Paleozoic i s'incorporin als vessants dels rius. Infeliçment l'activitat humana no ha sabut aprofitar aquest regal natural, sinó que ho ha embrutat amb les seves activitats. La regeneració de les aigües hipogeas evidentment, no depèn solament de l'home, sinó també de la climatologia, però hauríem de ser molt curosos en el futur i prendre decisions, si volem mantenir uns patrons de qualitat en les aigües del Cabrerès.