MORFOLOGIA HIPÒGEA I FORMACIONS BORA FOSCA

  MORFOLOGIA HIPÒGEA

A la zona en que s' han format les cavitats del Cabrerès, s'han desenvolupat diverses manifestacions comuns de tots els massissos càrstics, encara que predominen algunes per causa del sector geomorfològic superficial en el qual afloren les cavitats.
En les cavitats de curt recorregut i profunditat, s'observen freqüentment fenòmens clastics i corrosius originats en part per la gènesi d'atracció del buit que ha eixamplat les diaclases, no existint gairebé morfologia erosiva i si mecànica, amb pocs elements reconstructivos. ( Bores d' en Masallera - Avenc del Far - Bora Gran del Puig de Batalla - Etc. )

Com contrapartida en cavitats de major recorregut la morfologia erosiva i corrosiva és la dominant, presentant - se en sectors definits, en els quals es barrejan els camuflaments clastics amb els sedimentaris i els reconstructius. Vegis La Bora Fosca - El Serrat del Vent - Cova d' en Salvi - Etc.
Els processos clastics i mecànics mes vistosos es troben sens dubte a les Bores d' en Masallera, el llavi extern de la qual, està totalment extraplomat sobre la vertical del cingle per l'atracció del buit. També la Bora Fosca posseeix una gran profusió de blocs caiguts.
Com cavitat residual sedimentada i totalment fossilitzada citarem a la Cova dels Grioteres, la qual presenta aquesta morfologia en tot el seu recorregut.

Finalment els fenòmens reconstructivos de estalactites, estalagmites, banderes, paviments, etc..., es localitzen essencialment en les Balmes de Balá, El Serrat del Vent, La Cova d' en Salvi, la Cova del Castell, la Cova dels Teixidors, la Bora Fosca, les Bores de Falgars i altres, sense que el seu desenvolupament sigui per res extraordinari en extensió i dimensions.

La circulació subterrània actual és escassa o moderada en lineas generals degut sobretot a la textura i composició dels materials geològics i l'escassa precipitació de pluges, si bé existeixen notables excepcions, com la Cova del Serrat del Vent, que recull les aigües de la Font de l'Abeuador, i per l'interior de la qual circula un curs hídric notable, que abasteix en part a la població de Tavertet. 

Aquest tipus de fenòmens es dóna essencialment en el contacte dels gresos amb les calcàries. Altre cas és la Cova de la Codolosa en identicas circumstàncies que l'anterior i que actua com "trop plein" que evacua els seus excedents en èpoques de forta precipitació. Altres cavitats amb activitat hídrica són La Cova d'en Salvi i la Cova del Far, enclavades especificament en calcàries, i amb cursos hídrics per sota dels seus nivells de circulació antics.

  Les formacions de la Galeria Subiranes BORA FOSCA

En aquest mes de Febrer de 2008, s'han complert 33 anys del descobriment de la Galeria Subiranes en la cova de la Bora Fosca a Tavertet. 

En el seu moment la galeria tenia un aspecte immaculat gràcies a les formacions litogénicas que allà es van trobar i que tenien una extraordinària bellesa.
En una visita efectuada el dia 8 de Juny de 1975, al costat d'altres estudiosos, vam decidir plasmar en detall dibuixat, les caracteristicas i mesures dels espeleotemas mes significatius, i així al llarg d'aquesta galeria es van aixecar les làmines que veurem a continuació.
Cap destacar que els espeleotemas eren molt diversos i diferents en el moment de la seva troballa, encara que posteriorment al descobriment, les visites mal controlades a aquesta cavitat han destruït en part els mateixos, i el pitjor és que s'ha embrutat greument el conjunt.

 

 

 

De totes maneres el testimónio d'aquestes formacions queda reflectida en l'aixecament gràfic que es va realitzar i en l'escàs material fotogràfic utilitzat, però que serveix per a testimoniar tal com era dita galeria.