GEOLOGIA DEL CABRERÈS

OROGRAFÍA

El Cabrerès esta format essencialment per una plataforma estructural que s' estén dins d' una superfície aproximada de deu per dotze quilometres, mantenint unes altures d' entre els 900 i els 1.300 metres sobre el nivell del mar, salvant desnivells de mes de 200 metres sobre la Vall de Sau mitjançant unes impressionants cingleres. 

L' altiplà esta situat al Nord - oest de la comarca d' Osona, delimitant una petita comarqueta que s' estén des de la Plana de Vic, fins els cingles que moren sobre la Garrotxa per La Salut i Falgars, essent tanmateix el límit de contacte entre la Serralada Prelitoral i la Serralada Transversal. Per això, tan per l' Est com pel Nord l' altiplà s' aixeca de forma abrupte sobre les valls, salvant grans desnivells, mentre que per l' Oest i el Sud enllaça mes suaument amb la Plana de Vic i el riu Ter.
Per l' Est les cingleres que el separen de la Vall de Sau i de Les Guilleries son tan sols salvables per estrets graus treballats sobre la roca, aprofitant en molt casos les fractures de la mateixa i envoltats de força arbust. Aquests graus ajuden a superar els diferents nivells de pisos sedimentats dels cingles, sent alguns de força renom com el de Tavertet, el de l' Avenc, el de la Riera de Rupit, el del Goleró, el de Santa Anna prop del Far, etc...

Els cingles esmentats arriben a un màxim desenvolupament al Nord i al Nord - est de l' altiplà, formant - se relleus tabulars que superen amb facilitat els 1.000 metres, com l' Avenc (1.110 m.), el Padró (1.191 m.), el Puig de Cortils ( 1.180 m,), el Puig de la Batalla (1.111 m.), i El Far (1.123 m.). Pel Nord també els cingles cauen a plom sobre Els Hostalets, quedant el santuari de la Salut penjat sobre la falla de la Vall d' Hostoles, i sobre Sant Esteve de Bas i Sant Feliu de Pallerols. 

Dins del sector central destaquen els mes importants relleus del Collsacabra i que pertanyen al Pla d' Aiats (1.303 m.), i Cabrera (1.305 m.). També sobresurten els 1.000 m. del Coll del Bac i els 1.010 del Coll de Condreu.

Es en el sector central, a prop de Cantonigrós, on s' estableix un punt neutre que inicia el canvi d' altura i on el salt de la mateixa es gairebé nul, aprofitant la carretera de Vic a Olot les primeres marrades de L Esquirol, per pujar a l' altiplà del Cabrerès, serpentejant continuadament, i permetent al visitant una fàcil visió del conjunt i de l' entorn natural.
Per ponent el Cabrerès enllaça directament amb la Serra de Llancers i Bellmunt baixant en una pendent molt mes suau que a l' altre extrem fins a Torelló.

Aquesta dinàmica es segueix també pel Sud - oest arribant a la vila de Manlleu per Sant Martí Sescorts, i encara mes al Sud a Vic, per bé que la unió entre els relleus que envolten la plana,contacten en un escarpat de falla, diferenciant - se notablement dels relleus propis del Cabrerès.
Finalment afegir que els relleus tabulars esmentats anteriorment constitueixen amb la seva silueta retallada característica, uns perfils diferenciats, que animen i trenquen clarament el monòton paisatge de la Plana de Vic.

 

CARACTERISTIQUES GEOLÒGIQUES

Els materials que conformen el Cabrerès son bàsicament capes primes de sorrenques fines, argiles i argiles margoses, margues, gresos poc grollers i calcàries molt fossilitzades, posseint tan sols les últimes una significativa resistència a les agressivitats climàtiques que han esdevingut en el decurs dels temps.
De fet la plataforma estructural del Cabrerès, esta molt marcada per la gran falla de la Vall d' Hostoles, la falla d'Aiats, la de Sant Joan de Fàbregues i la de la Riera de Rupit, causades per les pressions orogèniques alpines.
Això ha donat lloc a un relleu tabular donada l' horitzontalitat dels estrats de l' Eocè en la part superior, ja que per sota presenta una serie de blocs fracturats que serveixen de base a l' altiplà.

HISTÒRIA GEOLÒGICA

La comarqueta del Cabrerès i la Vall de Sau formen part dels primers contraforts de la Serralada Transversal Catalana, formant un altiplà d' uns deu per dotze quilometres que consolida una plataforma estructural de 120 Km. quadrats, que pertanyen d' una forma exclusiva als mateixos terrenys eocens que conformen i donen lloc a la Depressió Central Catalana i tanmateix a la Plana de Vic.

Per entendre una mica la història geològica dels llocs referenciats en aquest article, es necessari tenir present que a l' Era Secundaria i a principis del Terciari, ja existia una primitiva serralada disposada geològicament al costat de la comarca de La Garrotxa, dividint la conca sedimentaria dels Pirineus en dues zones independents i formada per materials exclusivament paleozoics

Es en aquest període, quan el Cabrerès s' enfonsa amb l' arribada del mar eocè. Aquest, va dipositant els seus sediments eocènics sobre els materials primitius paleozoics, d' una manera poc agressiva i amb relativa potencia sedimentaria, el que va provocar que els diferents materials que avui en dia es troben, siguin sovint poc diferenciats tenint el nom de "facies de flisch.

ESTRUCTURA TECTÒNICA

L' altiplà del Cabrerès fou atacat posteriorment al seu naixement, per pressions orogèniques de caràcter alpí, les quals van provocar un seguit de falles escalades que van trencar la cobertura tectònica, afectant fins i tot al sòcol paleozoic, que al patir aquestes fortíssimes pressions i sotmès a una extrema compressió, va originar una sèrie de blocs estructurals fracturats i escalonats entre les plataformes del Cabrerès, enfontsant - se lentament cap al Nord - Oest, essent la resultant l' actual morfologia de l' altiplà.

Aquest escapçament de l' altiplà es patent per les falles que donen forma a els blocs del mateix, veient - se clarament dos sistemes. L' un s' alinea de Nord a Sud i deriva progressivament cap el Sud - Est, en apropar-se als relleus de Les Guilleries.L' altre, dirigit i orientat de Est a Oest, fractura igualment l' altiplà. D' altres orientacions es poden veure a l 'altra riba del riu Ter i sobre la Vall de Sau, ja que en a quests indrets, les orientacions predominants son cap el Nord -Oest i Sud- Oest. Les falles que determinen en molts casos els cingles del Cabrerès fins a la Vall d' Hostoles defineixen un enorme bloc que arriba als 1.200 metres sobre el nivell del mar en els punts mes alts com Cabrera i El Far, donant una forma de taula amb estrats quasi horitzontals, disposats i formant part encara de l' antic país hercinià, del qual no va ser plegada la seva cobertura.

Podem dir que el límit de la plataforma estructural del Cabrerès pel llevant, esta format pel les espesses cingleres que ressegueixen la riba esquerre del riu Ter,molt erosionat, que s' engorja a la sortida de Roda de Ter per entrar a la Vall de Sau i seguir per Les Guilleries mes avall. Cal dir que els materials des de Roda de Ter fins ben entrada la Vall de Sau en la riba dreta del riu segueixen un paral•lelisme amb les de l' altra riba, si be no arriben a desenvolupar-se les cingleres amb força, i desapareixent els materials eocens a prop de Sau sota el sòcol paleozoic. 

Es evident que per on circula la gran falla de la Vall d' Hostoles seguint el riu Brugent ha tingut una importància preponderant a la tectònica de la zona, donat que s' observen clarament les fàcies litogèniques que han quedat al descobert amb posterioritat a la fracturació.

Per tant podem dir que les formes estructurals del Cabrerès son netament tectòniques i erosionades en d' altres cicles, encara que com que els blocs limitats per les falles, ja estaven intensament plegats, la resultant es la visió actual de relleus dissimètrics amb capes fortament desmantellades.
Cal precisar que els plegaments i les falles de direcció Nord - Sud es varen formar molt mes tard, que les de Est - Oest, ja que en veure els plecs formats pel moviment alpí, donen a entendre que les primeres es van formar dins de les compressions del Miocè, les quals van enfonsar el Massís Català i van formar la Depressió Prelitoral; mentre que les segones son d' origen pirenaic i per tant plenament incloses al període Eocè.

ESTRUCTURA CONGÈNITA I SEDIMENTÀRIA

L' estructura interna dels materials sedimentaris es representa clarament al Cabrerès amb la presencia d' una fauna fòssil molt abundant en micró foraminífers i en especial dels Nummulits.

Així doncs podem definir diferents nivells de a baix a dalt.
Paleozoic: L' estratigrafia de la Vall de Sau i el Cabrerès comença en la primera mitjançant una base de pissarres silúriques, pissarres vermelles i negres del paleozoic i alguns granits. Les pissarres estan molt replegades.
Tots aquests materials formen la Base Estratigràfica.
Segueix la base impermeable i pertany a la transició del Paleocè a l' Eocè Inferior, que no es concordant amb la base paleozoica, i esta formada per intercalacions de gresos calcaris vermells, argiles vermelles, conglomerats vermells, gresos calcaris grisos i calcaries grises de l' Ilerdià.
Els fòssils que trobem son: el Bulimus Gerundensis, Alveolina Lepidula i Alveolina Moussoulensis del període Ilerdià>. F.M. Pontils
A continuació apareix l' Eocè Inferior i Mig amb calcaries gresoses grises del
Lutecià Superior; intercalacions de margues de color gris - blavós, gresos margosos, argiles blavoses i gresos calcaris molt cimentats de color gris -verdós o groguenc, del Biarritzià Inferior. El pròpiament dit Biarritzià apareix per sobre amb intercalacions de margues i argiles amb gresos de tonalitats grisoses, talment nomenades Margues de Vic.

Els fòssils que trobem son: el Nummulites Tavertetensis, Nummulites Perforatus i Alveolinas Frumentiformis del Lutecià Superior. F.M. Calcària de Tavertet. Nummulites Crusafonti, Nummulites Tavertetensis i Lamelibranquids del Biarritzià Inferior. F.M. Coll de Malla.

De tots els fòssils esmentats potser el que mes fàcil es de veure i trobar es el Nummulites Tavertetensis, ja que per fora es d' una forma esbombada, de cantells arrodonits i gens tallants, mentre que per l' interior presenta una espiral diferencia da en tres sectors que aconsegueixen entre vint i set i trenta voltes senceres. El gruix varia des de 2 a 10 mil•límetres mentre que el diàmetre oscil•la entre 3 i 19 mil•límetres, per be que en sectors de roca molt fossilitzada s s' en poden observar de microscòpics.
Finalment i al sostre estratigràfic apareixen intercalacions de calcaries organògenes amb gresos i margues del Biarritzià Superior.

TALLS GEOLÒGICS

ESTRATIGRAFIA

 

LUTECIÀ MITJÀ

Es troba a la part superior del Cabrerès. Des d’el Puig del Moro a prop del Far fins a L’Esquirol.
L’ estrat superior está format per margues grises força fragmentades, molt poroses i poc permeables com ho demostra l’escassa vegetació. Al ser poc permeables fan que l’aigua de pluja llisqui per elles buscant els estrats inferiors. Per sota les margues grises apareixen les capes de gresos sil.licics de matriu calcària fortament erosionats que condueixen les aportacions d’aigua rapidament en superficie i de forma regulada sota terra com el cas de la Cova del Serrat del Vent En aquest estrat és situen la majoria d’aqüifers càrstics de l’altiplà i es aquí on ja es detectan la contaminació de nitrats i bactèries patògenas. Les cavernes d’aquest estrat condueixen les aigües a diferents fonts i també al consum humá.

LUTECIÀ MITJÀ I INFERIOR

El següent estrat cap a sota es correspón a les calcàries marinas karstificades d’orìgen bioclàstic amb gran profussió de nummulites. Les aigües aquí circulen per el subsól per infinitat de microclasas, que donen lloc a cavernes amb circulació reduida de les mateixes, creant una sedimentació continuament embrutida, encara que en èpocas de forta pluja poden creixer de cabàl i enviar els sediments mes avall del nivell estratigràfic, i colmatar altres estrats inferiors. Per sota de les esmentades calcàries apareixen sorres fines i grolleres d’ambient fluvio al-luvial amb influencia marina i molt estratificades
Aquest nivell reté la major part d’aigües freàtiques del massis per capilaritat, encara que l’escorrentia exterior es desmesurada quan arriven les aportacions hìdriques, veient.se el fet clarament en la seva forta erosiò. En aquest punt, les poques cavitats existents están colmatades de sediments molt antics.

CUISIÀ ILERDIÀ

A l’altura del pantá de Sau apareix aquest estrat encara que de forma difusa Es composa d’argiles, sorres i gresos compactats que conformen una estratificació molt fracturada i triturada. actualment erosionada pel llit del riu. En alguns punts i en aquest nivell ja es recull no tan sols la contaminació propia de l’altiplà sino també la del arrossegament de materials que porta el Ter.

PALEOCÈ

Per sota del Cuisià Ilerdià també podem veure gresos vermells i argiles de origen continental i molt erosionats, que conformen l’estrat superior de la base del massìs. Aquest aflorament está en alguns indrets per sobre del riu Ter i els seus materials actuen exactament igual que les sorres grolleres del Lutecià inferior, retenint les aigües freàtiques

PALEOZOIC

Finalment la base estratigràfica está formada per pissarres fines i grolleres molt deformades i materials intrusius com els dics de pòrfirs Es també propiament la base freàtica de tot el sector de Sau i Susqueda, apareixent als voltants d’aquest darrer