geològics.
Aquests fenòmens es produeixen per l' atracció del buit.
Només cal ser una mica observador per donar –se compte de que a prop dels cingles del Cabrerès hi ha grans esquerdes atansades al buit.
El retrocés i enfonsament del massís cap a la Plana de Vic, i les nombroses falles que pateix fan que els llocs mes a prop del buit, s’ obrin en esquerdes i es projectin cap a l’ abisme.
Analitzant el territori mes a fons vaig localitzar dit fenòmens en molts altres llocs del massís.
SITUACIÓ
En el següent mapa es pot apreciar la situació i distribució dels fenòmens presents a la zona del Cabrerès
En
color blau elèctric els principals llocs d' epicentres
Els epicentres
localitzats fins avui, s' estenen des de El Far cap a Casadevall, L' Agullola
de Rupit, els cingles de L' Avenc, el Puig de la Força, i mes enllá
de Sobiranes per la banda Sud Est, i per La Salut, Aiats i Cabrera al cantó
Nord del massís.
ORIGEN
I CAUSA
La causa principal es el moviment de retrocés dels sistema pirinenc i l’expansió de La Garrotxa, que pressiona i enfonsa la base del Cabrerès, fent que aquest a la vegada s’ enfonsi cap el Sud Oest, desmantellant les cingleres del Sud Est per l’atracció del buit.
Veiem a sota la tipologia del epicentre d'El Far en dos esquemes, un de geològic i l’ altre de les principals direccions d’ atracció del buit.
CARACTERÍSTIQUES
Al Cabrerès trobem mes de 40 cavitats originades per aquest fenomen, i centrades quasi exclusivament a El Far, Cabrera i Falgars.
Les esquerdes no solen passar dels 20 – 30 metres de fondària i sempre
presenten una morfologia de despreniments continuats en diverses fases o períodes.
Tan mateix cavitats d’altre desenvolupament que han actuat com a rius epigeus també pateixen aquesta atracció del buit, com es el cas de la Bora del Medalló que en l’any 2002 va patir un fort enfonsament que es va agreujar per la acció quimioclàstica de la cavitat.
CONSEQÜENCIES
El resultat d’aquests moviments de la escorça del Cabrerès significa la pèrdua de massa del massís per les vores dels cingles, i un farciment de blocs de pedra a l’ interior del mateix.
Les esllavissades als cingles son freqüents i porten cap a baix grans quantitats de material petri que cau sobre les vessants mes baixes dels cingles reomplint la base del massís.
La morfologia del altiplà es modifica
constantment en el decurs dels anys, el que es veu perceptiblement a totes les esllavissades que fa pocs anys que han ocorregut.
Per tant podem dir que la activitat geològica i en especial per la atracció del buit, genera constantment moviments de readaptació de la massa pètria del Cabrerès, a partir d’aquests epicentres de descompressió de tensions.
CONCLUSIONS
Tota la dinàmica ocorrent al Cabrerès forma part de la dinàmica de la terra, i per tant parlem de molt temps a llarg termini. per modificar substancialment la estructura i forma del mateix.
I encara que no canvia el territori en 100 anys el suficient perquè puguem dir que ja no es el mateix estructuralment, si es ben cert que en aquest temps, pot canviar, i molt, la morfologia del mateix.
I de la mateixa manera que apuntem aquests fets puntuals, no es menys cert que en els darrers 100 anys n’ han ocorregut d’altres que han deixat la seva empremta, i que possiblement no son tan fàcils de constatar però hi son.
No volem dir amb això que demà s’ enfonsi res, si no que les forces internes del massís, estan treballant contínuament, i en qualsevol moment entren en acció.
El Cabrerès esta destinat a desaparèixer amb el decurs dels segles però afortunadament no serà molt ràpid.
La tectònica que ens afecta es molt gran, però assossegada en el seu treball i també en el decurs del temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada