dimarts, 15 d’octubre del 2013

ELS EPICENTRES DE DESCOMPRESSIÒ DE TENSIONS DEL CABRERÈS

Veurem en el present estudi un dels fenòmens mes espectaculars que té el Cabrerès. El massís de l'altiplà està enfontsant -se lentament cap al SW en direcció a la Plana de Vic en termes generals, però al seu torn el NE del mateix pateix falles que tendeixen a desplaçar-lo cap a La Garrotxa i Les Guilleries, creant una inestabilitat manifesta en el nucli dels materials
geològics.

Aquests fenòmens es produeixen per l' atracció del buit.



INTRODUCCIÓ 
 
Només cal ser una mica observador per donar –se compte de que a prop dels cingles del Cabrerès hi ha grans esquerdes atansades al buit.
El retrocés i enfonsament del massís cap a la Plana de Vic, i les nombroses falles que pateix fan que els llocs mes a prop del buit, s’ obrin en esquerdes i es projectin cap a l’ abisme.


Quan vaig fer l’ estudi inicial del sector del Far creia que era exclusiu d’aquell donat la seva proximitat a la Vall d’ Hostoles i la gran falla que té, però en canvi les direccions predominants d’atracció es situaven cap a El Sud i Sud – Est.
Analitzant el territori mes a fons vaig localitzar dit fenòmens en molts altres llocs del massís.

Ara ja podem fer un inventari mes curós de dits fenòmens i el seu estudi que donem en els altres apartats
 

SITUACIÓ  

La localització dels fenòmens es una constant des de els cingles del Far, i resseguint els mateixos fins al pantà de Sau en el seu tram mes proper a Roda de Ter, localitzant - se també a les parts mes altes del massís com a Cabrera i Aiats.
En el següent mapa es pot apreciar la situació i distribució dels fenòmens presents a la zona del Cabrerès



En color blau elèctric els principals llocs d' epicentres


Els epicentres localitzats fins avui, s' estenen des de El Far cap a Casadevall, L' Agullola de Rupit, els cingles de L' Avenc, el Puig de la Força, i mes enllá de Sobiranes per la banda Sud Est, i per La Salut, Aiats i Cabrera al cantó Nord del massís.

ORIGEN I CAUSA 
 
El origen es comú a tots els epicentres de descompressió de tensions del massís, i es remunta mes enllà del aixecament del Nord Est que pateix el massís des de l’ Eocè.
La causa principal es el moviment de retrocés dels sistema pirinenc i l’expansió de La Garrotxa, que pressiona i enfonsa la base del Cabrerès, fent que aquest a la vegada s’ enfonsi cap el Sud Oest, desmantellant les cingleres del Sud Est per l’atracció del buit.
Veiem a sota la tipologia del epicentre d'El Far en dos esquemes, un de geològic i l’ altre de les principals direccions d’ atracció del buit.


 





D’ altres factors que cal considerar com a mes recents son la falla de Sant Joan de Fàbregues, força activa, i la gran falla d’ Hostoles que al segle XV es va activar per causa d’un gran terratrèmol que afectà fortament al Cabrerès, fins al punt de derruir quasi completament les vivendes d’ aquell temps.


CARACTERÍSTIQUES 

El desmantellament progressiu dels cingles dona lloc a l’ origen de nombroses esquerdes de despreniment tant a la vora del mateix cingle com mes cap a l’ interior, creant –se cavitats d’ origen mecànic que desprès s’emmascaren amb processos litogènics i quimioclàstics amb grans colades de blocs i roques.
Al Cabrerès trobem mes de 40 cavitats originades per aquest fenomen, i centrades quasi exclusivament a El Far, Cabrera i Falgars.

Les esquerdes no solen passar dels 20 – 30 metres de fondària i sempre

presenten una morfologia de despreniments continuats en diverses fases o períodes.
Tan mateix cavitats d’altre desenvolupament que han actuat com a rius epigeus també pateixen aquesta atracció del buit, com es el cas de la Bora del Medalló que en l’any 2002 va patir un fort enfonsament que es va agreujar per la acció quimioclàstica de la cavitat.


Aquests epicentres es situen en diferents estrats geològics i es diferencien tan sols en les dimensions, que solen ser mes estretes en les calcàries i mes amples en els gresos.

CONSEQÜENCIES


El resultat d’aquests moviments de la escorça del Cabrerès significa la pèrdua de massa del massís per les vores dels cingles, i un farciment de blocs de pedra a l’ interior del mateix.
Les esllavissades als cingles son freqüents i porten cap a baix grans quantitats de material petri que cau sobre les vessants mes baixes dels cingles reomplint la base del massís.

La morfologia del altiplà es modifica 
constantment en el decurs dels anys, el que es veu perceptiblement a totes les esllavissades que fa pocs anys que han ocorregut.
Per tant podem dir que la activitat geològica i en especial per la atracció del buit, genera constantment moviments de readaptació de la massa pètria del Cabrerès, a partir d’aquests epicentres de descompressió de tensions.
CONCLUSIONS
Tota la dinàmica ocorrent al Cabrerès forma part de la dinàmica de la terra, i per tant parlem de molt temps a llarg termini. per modificar substancialment la estructura i forma del mateix.
I encara que no canvia el territori en 100 anys el suficient perquè puguem dir que ja no es el mateix estructuralment, si es ben cert que en aquest temps, pot canviar, i molt, la morfologia del mateix.


L’ autor ja ha vist canvis reals i profunds en la forma de certs sectors del Cabrerès. Sota de Rupit i concretament a la seva riera, l’ any 1996 va caure del cingle una massa pètria de 12.000 tones que va descendir lliurament fins a la base dels cingles i que va arrossegar 4 Hes. de massa forestal. El 1968 i sota Aiats també es van esllavissar 8.000 tones de roca.
I de la mateixa manera que apuntem aquests fets puntuals, no es menys cert que en els darrers 100 anys n’ han ocorregut d’altres que han deixat la seva empremta, i que possiblement no son tan fàcils de constatar però hi son.
No volem dir amb això que demà s’ enfonsi res, si no que les forces internes del massís, estan treballant contínuament, i en qualsevol moment entren en acció.

El Cabrerès esta destinat a desaparèixer amb el decurs dels segles però afortunadament no serà molt ràpid.
La tectònica que ens afecta es molt gran, però assossegada en el seu treball i també en el decurs del temps.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada