La regió sud de Sao Paulo conté una
faixa força extensa de "mata atlàntica" molt cuidada i ben conservada, i
que en definitiva es la floresta original del païs, fent un corredor
natural anomenat "Corredor Ecológico da Serra de Paranapiacaba".
La base d'aquest boscatge esta compost de materials geològics calcaris antics, de relativa potència, però en els quals s'han desenvolupat grans cavitats de recorregut horitzontal, i amb una gran activitat hídricca donades les condicions de freqüents pluges torrencials en la zona, que permeten una bona circulació d'aigües subterrànies que solen ressorgir al cap d'uns quilòmetres per a tornar a entrar l'el subsòl fins a les rodalies de l'Atlàntic o inclùs dintre del mateix.
La base d'aquest boscatge esta compost de materials geològics calcaris antics, de relativa potència, però en els quals s'han desenvolupat grans cavitats de recorregut horitzontal, i amb una gran activitat hídricca donades les condicions de freqüents pluges torrencials en la zona, que permeten una bona circulació d'aigües subterrànies que solen ressorgir al cap d'uns quilòmetres per a tornar a entrar l'el subsòl fins a les rodalies de l'Atlàntic o inclùs dintre del mateix.
La majoria de cavitats
presenten rius subterranis en el pis mes inferior, així com altres pisos
ja farcits de formes litogénicas relativament joves, de formacions
grans o molt grans dins de les sales i amb grans i llargs recorreguts.
Les cavernes mes visitades solen ser la del Diable i la de Santana, encara que, hi ha gran quantitat i de dimensions semblants com les de Morro Preto, Portal da Casa de Pedra, Lambarí de Baíxo, Água Suja, do Chapéau, Espirito Santo, Couto, Arataca, i Desmoronada entre unes altres, dintre dels municipis de Apiaí, Chapéau, Cabloco, Iporanga i Eldorado, sent administrades per la institució PETAR que les cuida mitjançant un ecoturisme molt sostenible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada